Россия & Lietuva

Rússia: Ho... Hola.

Rússia.

Lituània: T-Tu...?
             Què passa? 
             Si et quedes aquí, et congela...
Rússia: Aquest gosset és molt maco.
Lituània: Ho sento, ell no sol ser així. Shhh!
             Digues, és que ets com jo?
Rússia: Sí, som iguals.
          Ara estic sota el control dels tàrtars i la meva situació no és molt bona, però...
          ...algun dia seré un gran país.
Lituània: Ja veig. 
             Aquest nen està sota el control dels tàrtars...
Rússia: I quan arribi aquest dia, serem amics!
Lituània: S-Si és es tracta d'això, llavors ja podem ser ami...
Rússia: No! Encara no tinc la força suficient.
           M'esforçaré, així que de moment...
           Ens veiem!

Lituània: P-Però, qui era aquest nen?

Lituània.

Trístĭtĭa.

No hi ha vida.   

Tot va morir.

Somriures esborrades, rialles inexistents.  

Plors de dolor, crits a la mort.

La fe desapareguda no dóna senyals de vida, memòries grises tornen a florir.
Floreixen roses de l'infern, creixent en el meu ésser, apunyalant el meu cor amb les espines del naufragi, he de dir adéu?
Poc a poc em vaig enamorant de la mort, somnis de morts somrient en tombes blanques, preciós...
Maleïda sigui l'amor a l'àngel que em va donar la vida, per què?
Vivint en un món de foscor, il.luminat per una petita llum, llum de supervivència. Tan fràgil ella...
Decebre-la significaria la mort del meu ésser i la meva ànima.
Decebre-la és la meva mort sense somriure, sense tomba blanca, tomba negra...