No m'agrada

No m'agrada els mons, ni el primer ni el segon ni el tercer. Només n'hi ha un.
No m'agrada la desigualtat, un chiwawa no necessita una mansióperò un nen pobre si necessita menjar.
No m'agrada el capitalisme, una casa és un dret no un caprici.
No m'agrada aquesta societat, puc viure sense un mar depaperets de colors.
No m'agrada el feminisme, una dona no necessita fer-se la víctimaper qualsevol tonteria.
No m'agrada el masclisme, no tinc ous però tinc ovaris.
No m'agrada la noblesa, treballa per a tu, no facis que ho facin per tu, cabró.
No m'agrada el generalitzar, jo sóc jo, ells són ells.
No m'agrada Estats Units, fa fàstic.
No m'agrada la hipocresia, tanca la boca.
No m'agrada la dreta, no estic obligada a ser catòlica ni a treballarper una colla d'ignorants.
No m'agrada la mala educació, menys Belén Esteban i mésmodals.
No m'agrada Espanya, bàsicament perquè no m'agrada Franco.
No m'agrada aquesta Catalunya, és gris... i massa espanyola.
No m'agrada el racisme, a mi m'encanten les cultures.
No m'agrada el feixisme, tinc dret a dir el que em surti de l'ànima.I no m'agraden moltes coses més, però mai acabaria de dir-les.

Россия & Lietuva

Rússia: Ho... Hola.

Rússia.

Lituània: T-Tu...?
             Què passa? 
             Si et quedes aquí, et congela...
Rússia: Aquest gosset és molt maco.
Lituània: Ho sento, ell no sol ser així. Shhh!
             Digues, és que ets com jo?
Rússia: Sí, som iguals.
          Ara estic sota el control dels tàrtars i la meva situació no és molt bona, però...
          ...algun dia seré un gran país.
Lituània: Ja veig. 
             Aquest nen està sota el control dels tàrtars...
Rússia: I quan arribi aquest dia, serem amics!
Lituània: S-Si és es tracta d'això, llavors ja podem ser ami...
Rússia: No! Encara no tinc la força suficient.
           M'esforçaré, així que de moment...
           Ens veiem!

Lituània: P-Però, qui era aquest nen?

Lituània.

Trístĭtĭa.

No hi ha vida.   

Tot va morir.

Somriures esborrades, rialles inexistents.  

Plors de dolor, crits a la mort.

La fe desapareguda no dóna senyals de vida, memòries grises tornen a florir.
Floreixen roses de l'infern, creixent en el meu ésser, apunyalant el meu cor amb les espines del naufragi, he de dir adéu?
Poc a poc em vaig enamorant de la mort, somnis de morts somrient en tombes blanques, preciós...
Maleïda sigui l'amor a l'àngel que em va donar la vida, per què?
Vivint en un món de foscor, il.luminat per una petita llum, llum de supervivència. Tan fràgil ella...
Decebre-la significaria la mort del meu ésser i la meva ànima.
Decebre-la és la meva mort sense somriure, sense tomba blanca, tomba negra...

Sanguis.

Sang...

Dolç, fresca i atractiva sang. Or vermell que viu en la meva fosca ment, aigua de la mort, purificador de pecats. 
Alimenta als àngels de l'infern, els vampirs.
Hidrata les flors del dolor, les roses.
Mulla amb afecte a l'alliberador, l'assassí. 
És la pintura, que retrata a nenes mortes, del pintor.


És la satisfacció d'un misantrop líder dels humans, el dictador.

És la droga d'una nena assassina enamorada, la Yandere.

És la mostra del sentiment més humà existent, l'odi.

És la bellesa de la mort per un mateix, el suïcidi.
Sang...
Càlida, benigna i bella sang.

Escolta

Llegeix fonèticament